OPINIÓ
Mas s'ofereix de grumet cap a Itaca
Salvador Cot | ND 25/11/2014 a les 23:59h
Fins ahir, era legítim mantenir algun dubte sobre el grau de compromís
d'algú com Artur Mas, un personatge que no deixa de ser, a més de
president de la Generalitat, el líder d'una coalició amb una llarga
història de renúncies, dobles intencions i, parlem clar, una vocació de
negoci no sempre assumible ni des de l'ètica cívica ni des del Codi
Penal.
Però Artur Mas ha fet un acte gran. Ell mateix ha ofert als altres partits -és a dir, a ERC- limitar la seva vida política a una forquilla que va entre un any i mig i zero. I aquesta renúncia ha convertit la llista de país en una referència obligada en el camí cap a la confrontació efectiva amb l'estat espanyol. A l'hora de la veritat, el famós Partit del President no ha existit mai i, a més, s'ha acabat el President de partit. O sigui que, després d'això, Oriol Junqueras ha de -com a mínim- obrir un periode de converses serioses i constructives. Un escenari com el que s'acosta no pot solventar-se amb un parell de dades demoscòpiques interessades.
Junqueras ha estat sempre un home de país, com ho va demostrar al Parlament Europeu. I Artur Mas li ofereix entrar en fase decisiva amb una majoria sòlida i arrelada a la societat. ERC té massa història al darrere com per renunciar a la força de la candidatura més il·lusionant des del 1931.
Dit això, també és cert que Mas no va dibuixar quina seria l'alternativa en cas de fracàs d'aquesta operació política. Deixar-ho tot en l'aire amb un simple "eleccions el 2016" és cremar uns vaixells que podrien fer servei més endavant. Però això és el contingut d'un pla B que avui ben poca gent entendria.
Però Artur Mas ha fet un acte gran. Ell mateix ha ofert als altres partits -és a dir, a ERC- limitar la seva vida política a una forquilla que va entre un any i mig i zero. I aquesta renúncia ha convertit la llista de país en una referència obligada en el camí cap a la confrontació efectiva amb l'estat espanyol. A l'hora de la veritat, el famós Partit del President no ha existit mai i, a més, s'ha acabat el President de partit. O sigui que, després d'això, Oriol Junqueras ha de -com a mínim- obrir un periode de converses serioses i constructives. Un escenari com el que s'acosta no pot solventar-se amb un parell de dades demoscòpiques interessades.
Junqueras ha estat sempre un home de país, com ho va demostrar al Parlament Europeu. I Artur Mas li ofereix entrar en fase decisiva amb una majoria sòlida i arrelada a la societat. ERC té massa història al darrere com per renunciar a la força de la candidatura més il·lusionant des del 1931.
Dit això, també és cert que Mas no va dibuixar quina seria l'alternativa en cas de fracàs d'aquesta operació política. Deixar-ho tot en l'aire amb un simple "eleccions el 2016" és cremar uns vaixells que podrien fer servei més endavant. Però això és el contingut d'un pla B que avui ben poca gent entendria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada