La crisi grega
El BCE castiga Syriza i talla el crèdit a la banca grega
La mesura, que va ser anunciada ahir a la nit, entrarà en vigor el dia 11
Tsipras aclareix a la UE la seva voluntat d'acord i exposa un pla de 4 anys
EL PERIODICO
MONTSE MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES
EVA CANTÓN / PARÍS
EVA CANTÓN / PARÍS
Dijous, 5 de febrer del 2015
El nou primer ministre grec, Alexis
Tsipras, va prosseguir ahir la seva gira europea amb visites crucials a
Brussel·les, on es va entrevistar amb els alts càrrecs de la Unió
Europea (UE), i París, on va mantenir una trobada amb el president
francès, François Hollande.
La visita a Brussel·les va ser fugaç però va demostrar una vegada més la voluntat d'entesa entre dues posicions fins ara antagòniques. Tsipras ho va resumir després de la reunió amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz: «Sé molt bé que la UE és una història de desacords que, al final, acaben en acords». «Intentarem trobar una solució acceptable», va afirmar en referència al gran deute grec després de dos rescats europeus. «El nostre objectiu és respectar la sobirania del poble grec i el seu mandat sense trencar les regles de la Unió Europea», va dir Tsipras, per afegir: «Encara no hem arribat a un acord però anem pel bon camí».
A la nit, hores després d'aquesta reunió i d'aquestes declaracions optimistes, el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que a partir del dia 11 deixarà d'acceptar els bons emesos o garantits per Grècia en les seves operacions de refinançament. O, dit d'una altra manera, talla el crèdit als bancs grecs, que, segons el BCE, podran accedir a la liquiditat a través del Banc de Grècia mitjançant el programa de provisió urgent de liquiditat, un dels programes de finançament previstos per la UE.
PRESSIÓ / Aquesta és la resposta de l'Eurozona, liderada per Merkel, al programa de Syriza i la primera mesura per forçar el nou Govern grec a renegociar el rescat en la línia imposada per la troica. «La suspensió -diu el BCE- està d'acord amb les normes de l'eurosistema existents perquè en aquest moment no és possible assumir una conclusió satisfactòria del programa en revisió».
Precisament, en ple debat sobre la idoneïtat de donar per liquidada la troica -la terna de creditors formada pel Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE)- el primer ministre grec i el titular de Finances, Iannis Varufakis, protagonitzen aquesta setmana diferents visites a les principals capitals europees per buscar complicitats amb la seva política.
Tsipras es va reunir ahir amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el del Consell Europeu, Donald Tusk, i el del Parlament Europeu, Martin Schulz. Només aquest últim va valorar la visita del grec davant el curiós silenci de Juncker. Schulz va alabar la voluntat del líder de Syriza de mantenir Grècia dins de la UE. «És un senyal important», va dir, i immediatament després va afegir que el poble grec és qui «ha pagat la factura» en els últims anys. El president de l'Europarlament va reconèixer que el camí cap a l'entesa encara és llarg.
Al finalitzar la reunió amb Juncker, una font governamental a Atenes va indicar que Tsipras havia proposat la preparació amb la Unió Europea d'un pla de reformes i finançament de quatre anys (2015-2018). Aquest pla comprendria un programa «radical» en matèria de lluita contra la corrupció i el frau fiscal, juntament amb un alleugeriment de les obligacions pressupostàries de Grècia.
Tsipras va viatjar després a París on va demanar que França exerceixi un paper «protagonista» en la tasca de donar una nova orientació econòmica al continent i recuperar el camí del creixement i l'ocupació. «Necessitem un nou acord per a Europa, un nou acord per tornar al creixement, reforçar l'ocupació i la cohesió social», va assenyalar Tsipras en una declaració conjunta amb el president francès, François Hollande, amb qui es va reunir a l'Elisi durant una mica més d'una hora.
«No som una amenaça per a Europa, sinó una oportunitat per a Europa, que és la nostra casa comuna», va emfatitzar. Així mateix va posar en relleu que s'ha de treballar «respectant les regles de la cohabitació» i que tots els països «han de treballar en peu d'igualtat». «No hi ha propietaris ni inquilins», va subratllar el primer ministre grec.
TEMES
Tsipras (esquerra), amb el president francès, François Hollande, ahir, al palau de l'Elisi.
La visita a Brussel·les va ser fugaç però va demostrar una vegada més la voluntat d'entesa entre dues posicions fins ara antagòniques. Tsipras ho va resumir després de la reunió amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz: «Sé molt bé que la UE és una història de desacords que, al final, acaben en acords». «Intentarem trobar una solució acceptable», va afirmar en referència al gran deute grec després de dos rescats europeus. «El nostre objectiu és respectar la sobirania del poble grec i el seu mandat sense trencar les regles de la Unió Europea», va dir Tsipras, per afegir: «Encara no hem arribat a un acord però anem pel bon camí».
A la nit, hores després d'aquesta reunió i d'aquestes declaracions optimistes, el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que a partir del dia 11 deixarà d'acceptar els bons emesos o garantits per Grècia en les seves operacions de refinançament. O, dit d'una altra manera, talla el crèdit als bancs grecs, que, segons el BCE, podran accedir a la liquiditat a través del Banc de Grècia mitjançant el programa de provisió urgent de liquiditat, un dels programes de finançament previstos per la UE.
PRESSIÓ / Aquesta és la resposta de l'Eurozona, liderada per Merkel, al programa de Syriza i la primera mesura per forçar el nou Govern grec a renegociar el rescat en la línia imposada per la troica. «La suspensió -diu el BCE- està d'acord amb les normes de l'eurosistema existents perquè en aquest moment no és possible assumir una conclusió satisfactòria del programa en revisió».
Precisament, en ple debat sobre la idoneïtat de donar per liquidada la troica -la terna de creditors formada pel Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE)- el primer ministre grec i el titular de Finances, Iannis Varufakis, protagonitzen aquesta setmana diferents visites a les principals capitals europees per buscar complicitats amb la seva política.
Tsipras es va reunir ahir amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el del Consell Europeu, Donald Tusk, i el del Parlament Europeu, Martin Schulz. Només aquest últim va valorar la visita del grec davant el curiós silenci de Juncker. Schulz va alabar la voluntat del líder de Syriza de mantenir Grècia dins de la UE. «És un senyal important», va dir, i immediatament després va afegir que el poble grec és qui «ha pagat la factura» en els últims anys. El president de l'Europarlament va reconèixer que el camí cap a l'entesa encara és llarg.
Al finalitzar la reunió amb Juncker, una font governamental a Atenes va indicar que Tsipras havia proposat la preparació amb la Unió Europea d'un pla de reformes i finançament de quatre anys (2015-2018). Aquest pla comprendria un programa «radical» en matèria de lluita contra la corrupció i el frau fiscal, juntament amb un alleugeriment de les obligacions pressupostàries de Grècia.
Tsipras va viatjar després a París on va demanar que França exerceixi un paper «protagonista» en la tasca de donar una nova orientació econòmica al continent i recuperar el camí del creixement i l'ocupació. «Necessitem un nou acord per a Europa, un nou acord per tornar al creixement, reforçar l'ocupació i la cohesió social», va assenyalar Tsipras en una declaració conjunta amb el president francès, François Hollande, amb qui es va reunir a l'Elisi durant una mica més d'una hora.
«No som una amenaça per a Europa, sinó una oportunitat per a Europa, que és la nostra casa comuna», va emfatitzar. Així mateix va posar en relleu que s'ha de treballar «respectant les regles de la cohabitació» i que tots els països «han de treballar en peu d'igualtat». «No hi ha propietaris ni inquilins», va subratllar el primer ministre grec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada